[:ct]Grup d’Educació i Gènere Facultat Ciències de l’Educació UAB
Descripció
Aquesta eina ofereix un marc conceptual per
- incorporar la perspectiva de gènere en diferents contextos educatius;
- reflexionar críticament sobre com influeix la pròpia subjectivitat en la docència;
- identificar potencialitats i febleses en el plantejament dels continguts, metodologies, avaluació i organització de l’espai docent.
Com s’ha elaborat
El document s’ha elaborat de manera col·laborativa entre alumnat, personal docent i investigador, i personal d’administració i serveis. Cadascú, des de la seva perspectiva i posició, ha contribuït de forma molt significativa a conduir aquest procés de construcció inclusiva i holística de les diferents dimensions que conformen aquesta eina.
En quins casos/escenaris és pertinent utilitzar-la
Dimensions clau per materialitzar la perspectiva de gènere en l’educació
Aquestes dimensions no són excloents, sinó que s’interseccionen per posar de manifest l’abast de l’anomenada “perspectiva de gènere”, defugint de simplificacions, per buscar una veritable transformació feminista-queer de l’educació.
Per a cada dimensió es proposen uns elements analítics clau i uns aspectes a tenir en compte a l’hora d’analitzar la pràctica docent, tal com resumim en les taules següents.
Recursos
- Podeu consultar el document complet a: https://www.uab.cat/doc/conceptualgeneredoc
- Grup Educació i Gènere de la UAB: https://pagines.uab.cat/educacioigenere/ca
[:es]Grupo de Educación y Género Facultad Ciencias de la Educación UAB
Descripción
Esta herramienta ofrece un marco conceptual para:
- incorporar la perspectiva de género en diferentes contextos educativos;
- reflexionar críticamente sobre cómo influye la propia subjetividad en la docencia;
- identificar potencialidades y debilidades en el planteamiento de los contenidos, metodologías, evaluación y organización del espacio.
Como se ha elaborado
El documento se ha elaborado de manera col·laborativa entre alumnado, personal docente e investigador, y personal de administración y servicios. Cada quien, desde su perspectiva y posición, ha contribuido de forma muy significativa a conducir este proceso de construcción inclusiva y holística de las diferentes dimensiones que conformen esta herramienta.
En qué casos/escenarios es pertinente utilizarla
Dimensiones clave para materializar la perspectiva de género en la educación
Estas dimensiones no son excluyentes, sino que se interseccionan para poner de manifiesto el alcance de la llamada “perspectiva de género”, evitando de simplificaciones, para buscar una verdadera transformación feminista-queer de la educación.
Para cada dimensión se proponen unos elementos analíticos clave y unos aspectos a tener en cuenta a la hora de analizar la práctica docente, tal como resumimos en las siguientes tablas.
Elementos de evaluación
Recursos
- Podéis consultar el documento completo en: https://www.uab.cat/doc/conceptualgeneredoc
- Grupo Educación y Género de la UAB: https://pagines.uab.cat/educacioigenere/ca
[:en]Grup d’Educació i Gènere Facultat Ciències de l’Educació UAB
Descripció
Aquesta eina ofereix un marc conceptual per
- incorporar la perspectiva de gènere en diferents contextos educatius;
- reflexionar críticament sobre com influeix la pròpia subjectivitat en la docència;
- identificar potencialitats i febleses en el plantejament dels continguts, metodologies, avaluació i organització de l’espai docent.
Com s’ha elaborat
El document s’ha elaborat de manera col·laborativa entre alumnat, personal docent i investigador, i personal d’administració i serveis. Cadascú, des de la seva perspectiva i posició, ha contribuït de forma molt significativa a conduir aquest procés de construcció inclusiva i holística de les diferents dimensions que conformen aquesta eina.
En quins casos/escenaris és pertinent utilitzar-la
Dimensions clau per materialitzar la perspectiva de gènere en l’educació
QUI Subjectivitat / sensibilitat de les persones implicades en el procés d’ensenyament – aprenentatge |
QUÈ Continguts Epistemologia de les matèries |
COM Metodologies docents, |
ON Espais i cultura organitzacional |
Aquestes dimensions no són excloents, sinó que s’interseccionen per posar de manifest l’abast de l’anomenada “perspectiva de gènere”, defugint de simplificacions, per buscar una veritable transformació feminista-queer de l’educació.
Per a cada dimensió es proposen uns elements analítics clau i uns aspectes a tenir en compte a l’hora d’analitzar la pràctica docent, tal com resumim en les taules següents.
Elements d’avaluació
QUI Identificar i revisar la càrrega cultural amb valors patriarcals, tant del professorat com de l’alumnat, que fa que es reprodueixin actituds que generen desigualtats |
|
Elements analítics |
Aspectes a tenir en compte |
Ceguesa de gènere | Capacitat per identificar les injustícies socials i de gènere [relacions coneixement – poder – gènere] |
Formació rebuda sobre perspectiva de gènere i pedagogies feministes [trajectòries formatives i professionals] |
|
Identificació de mecanismes educatius hegemònics (sexe-gènere-sexualitat) i generadors de desigualtats [binarisme de gènere i patriarcat] | |
Qüestionament dels privilegis i del poder des de la perspectiva de la interseccionalitat [justícia social, racial i de gènere | eixos de discriminació estructural, institucional, històrica, individual] |
|
Posicionament en relació a la Perspectiva de Gènere | Cosmovisió de gènere [Nivells de consciència de gènere: 1. Consciència inexistent; 2. Consciència de resistència – no proposa canvis; 3. Consciència crítica – fa propostes de transformació] |
Posicionament respecte a l’objectivitat | Qüestionament de la universalitat i l’essencialisme [coneixements contextualitzats, encarnats, argumentats] |
Qüestionament de la neutralitat (pròpia i dels continguts) [coneixement democràtic, construït socialment, que integri totes les veus] |
|
Posicionament respecte del coneixement [explicitar la pròpia visió i posicionament: coneixement situat] |
|
Docència com a acte polític | Orientació políticoètica sobre l’aprenentatge [1. Aprendre a mirar sentint: emocionar-se, experimentar, trencar amb visions donades, limitades i excloents; 2. Aprendre a pensar ideant: reflexionar, descobrir, posar en relació idees diverses, participar en la creació de noves idees; 3. Aprendre a actuar èticament: idear processos reals de canvi en l’entorn proper i contextualitzat] |
QUÈ Revisar críticament les teories que s’imparteixen, i no donar per suposada la neutralitat dels continguts |
|
Elements analítics | Aspectes a tenir en compte |
Referents teòrics de la matèria | Diversificació de referents [qüestionar biaixos androcèntrics, etnocèntrics, adultocèntrics, heterocèntrics, sobre-positivistes] |
Tipologia de coneixements que es genera en la docència | Coneixement situat [qüestionar essencialismes: argumentar, conèixer les epistemologies, contextualitzar, assumir el punt de vista parcial, acollir la diversitat de visions presents a l’aula] |
Experiència com a font de coneixement [1. Experiències no documentades en el treball acadèmic; 2. Experimentar l’aprenentatge transformatiu; 3. Experiència i coneixements dels moviments socials] |
|
Currículum | Adaptabilitat del currículum [1. Adaptació dels continguts curriculars a les necessitats del grup; 2. Atenció personalitzada a la diversitat: interseccionalitat de gènere, sexualitat, classe, ètnia] |
Coneixement ocult [model de feminitat i masculinitat, perpetuació del sexisme, invisibilització de formes no hegemòniques d’existència] | |
Introducció de contingut específic sobre gènere i sexualitat | Introducció de teories feministes i queer, i la seva contribució a l’educació [intencionalitat explícita o implícita; presència puntual o transversal] |
Incorporació de les teories educatives sobre gènere i sexualitat [educació en sexualitat que superi el binarisme i l’heteronormativitat, des d’un enfocament afectivista: habilitats per conèixer el propi cos, comprendre la pròpia sexualitat, establir relacions sanes i satisfactòries, ser conscient del benestar propi i aliè] | |
Introducció de la teoria crítica feminista [relació entre coneixement i poder, jerarquies i desigualtats] |
COM Diversificar, flexibilitzar, contextualitzar i fer participatius els processos d’ensenyament – aprenentatge |
|
Elements analítics | Aspectes a tenir en compte |
Metodologies docents | Pedagogies feministes [aprenentatge basat en: 1. Identificar i analitzar la realitat patriarcal i actuar per combatre la normativitat heteropatriarcal 2. Qüestionar i raonar la relació coneixement – poder, jerarquies i desigualtats de gènere 3. Qüestionar-se i prendre consciència dels propis privilegis i opressions, i del seu origen |
Ús de metodologies diverses, flexibles i contextualitzades [ajustades a les capacitats, necessitats, nivells de l’alumnat, i a les circumstàncies concretes] | |
Ús de metodologies participatives [vetllant perquè la participació sigui equitativa i contribueixi a erradicar la reproducció de rols] | |
Pedagogies descolonials [valoritzar sabers subalterns; fonamentar la pedagogia en la realitat de les persones i les seves subjectivitats; partir d’altres formes d’estar, fer i viure] | |
Pedagogia compromesa [donar veu a totes les persones, experiències i realitats diverses; interpel·lar l’alumnat i professorat a reflexionar, qüestionar-se i compartir] | |
Cura de les relacions | Subversió de les relacions de poder [treball conjunt de professorat i alumnat per trencar les relacions verticals i autoritàries, p. Ex. prendre decisions respecte als continguts i el disseny de les sessions…] |
Reconeixement de totes les presències [escoltar les veus i interessos de totes les persones presents a l’aula, generar entusiasme per aprendre de manera col·lectiva] | |
Comunicació i ús del llenguatge | Ús d’un llenguatge no sexista [lliure de prejudicis i estereotips, respectuós amb els col·lectius oprimits i/o vulnerabilitzats] |
Ús d’exemples inclusius [que incloguin identitats, cultures, diversitats corporals, evitant identitats discriminatòries (LGTBI-fòbiques, sexistes, androcèntriques, racistes)] | |
Ús d’imatges i iconografies no estereotipades [llenguatge visual inclusiu, lliure d’estereotips de gènere, que visibilitzi models familiars diversos, cossos no normatius, estètica no imposada…] | |
Avaluació | Avaluació per transformar la realitat [capacitat d’aplicar coneixements, habilitats i actituds a diferents contextos, i d’avaluar la transformació d’aquests contextos] |
Avaluació del procés [la responsabilitat recau sobre l’alumnat, la tasca docent facilita que l’alumnat pugui desenvolupar plenament les seves capacitats] | |
Diversificació d’instruments d’avaluació [avaluació com a aprenentatge: instruments que atribueixen més agència a l’alumnat (rúbriques d’autoavaluació, avaluació entre iguals, coavaluació participativa…)] |
ON Analitzar les formes d’opressió en la configuració i estructuració dels espais |
|
Elements analítics | Aspectes a tenir en compte |
Espai físic | Espai aula [elements estructurals que simbolitzen i constitueixen jerarquies verticals entre la persona docent i l’alumnat, que exclouen algunes persones i que no fomenten una participació igualitària] |
Altres espais [aspectes que estableixen binarismes excloents i/o parteixen d’una presumpció d’heterosexualitat, cisgenerisme i normativitat funcional en lavabos, vestidors, espais exteriors, cafeteria…] | |
Espai simbòlic | Espais segurs [procés de treball dinàmic i relacional constant, per fomentar la cooperació, amb dinàmiques que incloguin totes les persones de manera justa i equitativa] |
Recursos
- Podeu consultar el document complet a: https://www.uab.cat/doc/conceptualgeneredoc
- Grup Educació i Gènere de la UAB: https://pagines.uab.cat/educacioigenere/ca
[:]
Retroping: Grup de Treball Avaluar per Transformar – Competències per transformar el món