Avui acabem aquests dies intensos de formació parlant d’ètica de les cures com a principal element de transformació social, amb la Toya Vázquez, professora al departament de Teoria de l’Educació i a l’Institut d’Estudis de les Dones.
Abans, donem les gràcies a l’equip de l’Aula Ambiental del Bosc Turull que ens acollit aquests dies i els demanem que presentin la Societat Catalana d’Educació Ambiental, l’associació que gestiona aquest espai.
A continuació, la Toya Vázquez ens parla de la importància de l’ètica de les cures com a element clau per construir una teoria de l’educació més lliure de desigualtats (de gènere, capacitats, ètnia…), sobretot en el moment actual de canvi de paradigma, que planteja la necessitat de repensar les polítiques públiques en clau de sostenir la vida.
Proposa repensar el currículum per incorporar la manera com abordem els sabers a les aules, des de la participació, la co-creació, la intel·ligència col·lectiva. L’aprenentatge des del diàleg, la pràctica, l’atenció receptiva…
Ens parla del valor clau del temps, de la importància de la lentitud, per generar una educació que incorpori les mirades i necessitats diverses del professorat, l’alumnat, les famílies… i que tingui en compte els ritmes i les cures.
Podeu consultar el material de la sessió aquí.
La segona part del matí la dediquem a fer una dinàmica de valoració de la setmana a través d’una dinàmica artística que ens permet recollir els aprenentatges, reflexions, interrogants, sensacions, emocions, etc. que s’han anat generant en cadascuna de les jornades formatives.
Es fan 5 grups, cadascun per valorar un dels 5 dies. Després de recollir les impressions de cada grup respecte a la sessió que està valorant, a partir de les aportacions individuals dels diferents membres del grup, es 
tracta de plasmar aquestes valoracions, ara col.lectivament, fent nusos a una tela (més junts, més apretats, més grans, etc.) per intentar reflectir la visió de conjunt respecte a aquella sessió.
Per acabar, tots 5 grups ajuntem les teles per formar una única peça, inspirada en el Quipu, un sistema Inka de registre d’informació de gran format.