Comencem la sessió de la mà de la Brenda Bär del Grup de Recerca en Educació Moral (GREM), que ens demana que pensem una paraula que ens vingui al cap quan pensem en el concepte de comunitat [xarxa, convivència, col·lectiu, organització, societat, participació, activisme…]
Destaca com un element clau de la comunitat la convivència, el coneixement de les persones que en formem part. De vegades també com a refugi, com a lloc segur per aïllar-nos de la societat, de la resta de persones.
L’escola com a comunitat busca la relació amb l’entorn, alhora que és un refugi, un lloc segur, en la mesura que l’entorn es pot configurar com a positiu però també com a negatiu, depenent del context.
Parla del comú com a principi polític que ens anima a viure la vida en col·lectiu, com a resposta a les opressions i desigualtats. En la mesura que com a espècia vulnerable i inter-ecodependent necessitem de les cures per viure.
Fa èmfasi en que les relacions amb l’entorn han de ser motivadores de nous aprenentatges, obertes a la diversitat, vinculades amb la realitat del centre, significatives, que suposen una relació de continuïtat entre el que passa a fora i el que passa a dintre del centre educatiu. i que en canvi no han de ser mercantilitzades, fragmentades, esporàdiques…
L’educació ha d’avançar un pas més: d’una educació crítica –> a una educació compromesa
Cita “Sociofobia. El cambio positivo en la era de la utopía digital” de César Rendueles, que parla de la caiguda de la utopia neoliberal, i de la capacitat de les tecnologies de la comunicació per crear dinàmiques socials positives, i parla del postcapitalisme com un projecte factible i proper.
“Pedagogia de l’acció comú” de Josep Mª Puig, on parla de la importància que l’educació contribueixi a canviar les formes de vida injustes i insostenibles.
Material de la primera part de la sessió aquí.
Antonio Alcántara, de La Perifèrica. Solucions socials i educatives.
Ens parla de l’acció comunitària. Comença parlant de si entenem la comunitat com a punt de partida o com a lloc d’arribada? O com a espai en construcció.
Proposa una dinàmica de treball en petits grups per explorar les bases de l’acció comunitària i treballar sobre una experiència concreta, per afegir-li la dimensió comunitària
Es tracta de definir el Què – Qui – Com de l’acció comunitària
Després es posen en comú les experiències:
- Infraexpuestos – Ruido Photo
- Mirada Rumiant (suport mutu, denúncia racisme, a través audiovisual)
- Desenruna (hort comunitari a Vallcarca)
- Habitatge Sants (comunitats urbanes de suport davant desnonaments)
Material de la segona part de la sessió aquí.