El segon dia ens trobem amb el Joan Buades, i la Iolanda Parra.
Primer, el Joan Buades fa una aproximació al context actual de múltiples crisis i acceleració de canvis globals que tenen impacte en el nostre context local i posen en perill la sostenibilitat econòmica, social i ambiental:
• Creixement demogràfic exponencial en determinats continents (Àsia i Àfrica) i desigual en relació a Europa i Amèrica on la població no creix al mateix ritme.
• Creixement de les desigualtats i de les diferències en la distribució de la riquesa.
• Caos climàtic galopant accelerat sobretot des de 1989.
• Necessitat d’una democràcia planetària, basada en la justícia, la sostenibilitat i la pau, per fer front a aquestes crisis, que es tradueixi en una democràcia als centres educatius
Parla de la necessitat d’incorporar la mirada global a l’aula, entenent que l’aula és un reflex del món, cal repensar els centres educatius , i entendre l’escola com a hort de democaràcia.
Podeu consultar la presentació aquí.
A continuació, la Iolanda Parra presenta una sèrie de pràctiques que incorporen diferents objectius de l’Educació per a la justícia global (EpJG) a diferents centres educatius de secundària:
- Gènere i Feminismes: projecte Generació Igualtat 1r – 4t ESO
- Justícia Econòmica i Social: projecte És possible viatjar de manera sostenible?
- Interculturalitat Crítica: Projecte Fake News, 2n d’ESO
- Justícia Climàtica: Fake News, Negacionaisme i retardisme climàtic).
També ens parla de les oportunitats del nou currículum, com a marc legal que justifica l’abordatge de temes controvertits o socialment rellevants a l’aula; que incorpora Vectors com el de Perspectiva de Gènere o el de Ciutadania democràtica i consciència global, competències com la Ciutadana i els sabers vinculats a competències específiques d’aquesta transversal. També fa referència a les mancances, com la dependència de decisions del centre en les hores de treball autònom i en la transversalitat, la manca de temps.
Podeu consultar la presentació aquí.
En la segona part de la sessió, la Mariona Massip ens parla sobre com treballar des de la problematització a l’aula. Apunta la necessitat de ressituar el debat pedagògic, basat en un debat competitiu (Marina Garcés), i preguntar-se qüestions com ara: com educar per abordar també: Com volem viure? – Què volem saber? – Amb qui volem aprendre allò que ens cal per viure millor? – Què necessitem saber?
A continuació fa una dinàmica consistent en plantejar un repte que hem de resoldre com a grup: construir una cabana, i a partir d’aquí ens parla de com treballem a partir de problemes socialment rellevants:
• Problematitzar
• Connectar amb la realitat
• Establir un vincle amb les necessitats dels infants
• Plantejar alternatives ideològiques
Destaquem algunes de les idees que sorgeixen de la reflexió i debat posterior:
• Com es treballa l’agència amb infants i adolescents: des de jocs de rol, simulacions… que ens ajudin a establir un vincle amb la temàtica.
• Idea de l’agència col·lectiva vs l’agència individual(ista) de la ideologia neoliberal.
• Necessitem idees que ens permetin pensar en un futur possible i trobar eines per aproximar-nos-hi.
• Podem buscar referents d’èxit.
• Valorar possibilitats de participació real.
• Com es combat la ideologia pòstuma (aquesta idea que el futur és horrorós i no hi podem fer res, que anem cap al col·lapse). Com anem a les causes d’aquesta situació i què hi podem fer? Aquesta ideologia pòstuma es combat principalment amb el pensament crític.
