El dia 1 de juliol iniciem l’Escola d’Estiu, amb una jornada per parlar de com incorporar i transformar les inquietuds, incerteses i malestars de docents i alumnes, partint de la necessitat d’ampliar la mirada respecte al futur.
Comencem presentant el projecte en el qual s’emmarca l’escola d’estiu, els objectius de la formació, i les indicacions generals de funcionament de la setmana que iniciem avui.
A continuació donem pas a l’Elisabeth Roselló de PostFuturear, que ens parla de la necessitat de re-descobrir els futurs, trencant amb la idea de futur lineal i predeterminat, i entendre el futur en plural, com un ventall de possibilitats no predictibles.
Partint de la idea que només ens podem relacionar amb el futur a través de la imaginació, fa una anàlisi del ventall de possibilitats:
Futurs implausibles – Futurs possibles – Futurs plausibles – Futurs probables – Futurs desitjables.
Per pensar nous imaginaris partim de l’experiència i dels marcs de visió del món, i malgrat que no tot allò que imaginem és possible, és important focalitzar-se en el que poden ser llavors de canvis, partint del que sí que coneixem –> les grans tendències estructurals, a partir de les quals podem identificar i pensar escenaris per atendre els reptes globals.
Podeu consultar el material de la sessió aquí.
A continuació la Ria Dueñas d’Abilis ens parla de la politització dels malestars, de la comunitat com a factor clau en la producció i reproducció del benestar i el malestar.
Fa èmfasi en la irrupció de la qüestió de la salut mental a l’espai públic i a l’agenda política. en el context d’incertesa, precarietat, destrucció dels llaços comunitaris, augment del malestar social… I com aquest creixent malestar ens mostra el fracàs del sistema (de salut, de protecció social). El sistema capitalista no ens permet abordar el malestar, ni sentir-lo, perquè rebutja la vulnerabilitat de les persones, i es basa en l’ideal d’autonomia total de l’individu.
La “bogeria”, o les formes dissidents de la normalitat, fan nosa al capitalisme, ja que aquestes persones no són productives al sistema. Així, s’inicia el procés d’exclusió o de reclusió de l’”anormalitat”.
El punt de partida per poder abordar i acompanyar els malestars o els problemes de “salut mental” és des estigmatitzar-los, i polititzar els malestars, plantejant què vol dir una vida digna, com volem viure-la, i com organitzem la societat per fer-ho possible.