[:ct]Taula de debat sobre articulació de propostes, incidència i denúncia. Jornades d’Economies Feministes[:]

[:ct]

Les jornades d’economies feministes es van concloure amb la taula de debat sobre articulació de propostes, incidència i denúncia, posant en valor l’experiència d’espais que tenen a veure amb l’educació però que actuen fora del que és pròpiament el centre escolar, són una peça clau i tenen molt a aportar alhora de construir i fomentar una educació feminista. Cal apuntar que a nivell estructural, més enllà de l’acció quotidiana, calen mecanismes d’incidència i fer xarxa entre agents per transformar el sistema educatiu i la societat.

El diàleg de la taula va girar entorn tres experiències ben diferenciades.

Per una banda Pedro Gozalbo, com a representant de l’Associació d’Ensenyants d’Economia i Empresa, va parlar de la necessitat de reconeixement de l’economia com una eina per entendre el món. Fent èmfasi en que la construcció de subjectivitats i el currículum ocult, que desprèn el sistema educatiu és violent, patriarcal, colonial i neoliberal. El sistema educatiu estandarditza, no s’adapta a les persones sinó a la inversa. Els programes estandarditzats de directors i professorat són una roda d’un engranatge que es fa complexe trencar. L’economia la fem entre tots i totes. Cal posar l’economia al servei de la vida, de la dignitat i la transformació. L’economia feminista, economia ecològica, solidària… molts sabers compartimentats que es tracta que puguin conviure. Quin sistema-món construeix l’economia a les aules? Com construïm societats més justes i solidàries?

A continuació ens va acompanyar la Belén Tascón, presidenta de la FAPAC, que ens va parlar de la desinversió educativa i la mobilització entorn la problemàtica. Ens va mostrar una lluita guanyada, l’aturada de la llei Aragonès, la qual impactava a sectors de cures i altament feminitzats i a la vida de les dones, a través de la privatització i la precarització. Va mostra i aprofundir en el procés de desinversió del 2010 al 2019, de l’educació pública per part de l’administració, i l’augment de la contribució per part de les famílies, de manera que dins de l’escola pública està creixent una doble xarxa. Va presentar l’estudi “La contribució econòmica de les famílies al sistema educatiu públic català”

Per últim Cecilia Bayo, membre d’Assemblea Groga de Gràcia i del Moviment d’Escoles Feministes, un projecte que proposa el camí vers les escoles feministes, iniciat fa ara dos anys, ens explicà el model de reflexió i les coordenades des d’on camina. Organismes supranacionals com l’OCDE ja s’han encarregat d’encaminar l’educació cap a l’eficiència econòmica i models neoliberals, com google, La Caixa, Endesa, etcètra, estan desembarcant en l’educació pública. Volen consolidar aquesta realitat en crisi des de les polítiques públiques com per exemple la lliure elecció de centre, o com les fundacions privades defineixen les línies pedagògiques del departament d’educació (com la Fundació Jaume Bofill), enfortir el funcionament de les escoles com a empreses. Davant d’aquesta maquinària proposen organització i construcció feminista col·lectiva.

Tenen clar que no volen cedir l’educació pública a tercers i volen retornar el poder transformador que ens estan manllevant, en el marc d’un laboratori de subversió. El plantejament es basa en 6 eixos de treball, desgranats en posicionaments i pràctiques:

• Cos
• Identitat
• Comunitat
• Vida
• Pensament
• Educació pública

Una aposta valenta i decidida, que caldrà seguir acompanyat!

Us deixem aquí el vídeo de la taula:

 

 

 [vimeo 405096330 w=640 h=360]

Jornada de’Economia Feminista | Taula de debat sobre articulació de propostes, incidència i denúncia from Edualter on Vimeo.

 

 

 

 [:]