Font: Portal Federació Catalana d’ONG
El passat dimarts, 18 de juny, es va celebrar a la FCONG la taula rodona “Quina educació, per a quin futur?. La trobada va estar organitzada per l’associació Entrepobles, Moviment per la Pau i la Federació Catalana d’ONG. Hi van participar l’argentina Maria Rosa Goldar, membre del Consell d’educadors i educadores populars d’Amèrica Llatina i el Carib CEAAL, Juan Alberto Coromac, fundador del Moviment Social de l’Educació per a la Pau a Guatemala i Neus Garriga, d’Entrepobles i portaveu de la III Trobada d’experiències educatives transformadores.
En un context de crisi com l’actual, és quan més es posen en pràctica experiències educatives transformadores. “ Existeixen noves alternatives ciutadanes que poden ajudar a l’Educació per al Desenvolupament però que no provenen del món de les ONG sinó dels moviments socials i de base” apuntava Neus Garriga. També va presentar el blog de la III Trobada d’Experiències Transformadores, que tindrà lloc el 6, 7 i 8 de desembre de 2013 a Barcelona. Col·lectius, organitzacions i associacions hi poden fer les seves propostes educatives transformadores. “ El repte es trobar noves formes d’educació que tendeixin cap a allò col·lectiu”.
La idea de l’educació com una construcció col·lectiva enllaça amb la idea d’Educació Popular de Maria Rosa Goldar del CEAAL, una de les xarxes d’educació popular més importants d’Amèrica. “Per educació popular, entenem una educació en la que la societat decideix quin model vol seguir i quines són les metodologies pedagògiques més adients per arribar a aquesta finalitat” comentava Goldar. “L’objectiu és arribar a una societat amb igualtat social, diversitat cultural i que tendeixi cap a la llibertat”. Però aquesta demanda d’una societat més justa ha de fer front a la crisi econòmica i de valors actual: “La crisi que actualment viu l’educació és el reflex de la crisi que viuen les societats en les que vivim. El problema no són els continguts: es tracta de canviar les relacions educatives per poder fer una educació que busqui el diàleg entre els actors, crítica amb el sistema i problematitzadora; que hi posi més atenció a les preguntes que no pas les respostes”.
En aquest nou context educatiu la pròpia societat hauria d’impel·lir, “allò personal i allò col·lectiu no poden anar separats, els moviments socials, es converteixen així, en peces clau, per la seva capacitat d’aprenentatge a nivell col·lectiu” afirmava la representant del CEAAL.
D’altra banda, l’educador guatemalenc Juan Alberto Coromac va aprofitar l’espai per parlar de les experiències educatives al seu país. Després de 40 anys de conflicte armat intern, des de la societat civil es va començar una campanya, al 1996, a favor d’una renovació educativa que ajudés a millorar la formació ciutadana i en última instància, la recuperació de la memòria històrica a nivell curricular. Tot i això “hem aconseguit que la memòria històrica sigui present al programa educatiu bàsic i mitja, una fita que ha estat difícil d’aconseguir tenint en compte la relació existent entre els governs guatemalencs actuals i les juntes militars” afirmava Coromac. Cal tenir present que a Guatemala les conseqüències del conflicte armat encara tenen repercussions avui en dia: el president del Govern actual, Otto Pérez Molina, va ser un general destacat a les zones on hi ha proves que es va produir el genocidi contra els indígenes Ixils durant els 80.
[iframe src=”http://embed.bambuser.com/broadcast/3675794″ width=”600″ height=”413″ frameborder=”0″>Your browser does not support iframes.</iframe]
Al final de la taula rodona es va produir un interessant debat entre els participants de la taula i el públic, majoritàriament vinculat al camp de l’educació a Catalunya. Es va parlar de la dificultat per implementar programes de recuperació de la memòria històrica a Espanya, o de com afavorir una millor col·laboració entre associacions i col·lectius que treballen els mateixos objectius dins del món educatiu però sense dubte, una de les qüestions que va centrar el debat va ser la necessitat d’aprendre de les experiències llatinoamericanes per a la transformació social per part dels col·lectius del Nord. “Estar acostumats a la resistència contra les lleis que ens són imposades fa molt difícil poder engegar noves propostes de canvi”, deia Maria Rosa Goldar, el que fa molt difícil escapar de la negativitat i el pessimisme d’aquest moment històric. Es per això que l’educadora reivindicava “el valor subversiu de l’alegria”, una característica dels pobles originaris d’Amèrica, que pot servir de motivació per les lluites actuals dels col·lectius socials al nord.
L’educació és un dels principals eixos de treball estratègic de la FCONG. Des de la nova federació, s’ha impulsat la integració dels grups d’educació de les tres antigues federacions, unint esforços per aconseguir millors resultats. La FCONG prepara un manifest en defensa de l’educació amb l’objectiu d’impulsar l’educació en valors i impulsa la III trobada d’Experiències Transformadores, cita prèvia al 4rt Congrés Estatal d’Educació per al Desenvolupament que es celebrarà el 2014. L’última línia d’actuació és la participació en el projecte europeu “Regions per l’educació pel desenvolupament sostenible i solidari (REDDSO)“. A través d’aquest projecte les ONG catalanes treballen conjuntament amb altres organitzacions de França, Itàlia i Polònia per trobar noves propostes pedagògiques i crear un banc d’experiències innovadores a nivell europeu, i reforçar els vincles entre docents, moviments socials, ONG i administracions que treballen en educació per a la pau, els drets humans i el desenvolupament.
Fuente: Portal Federación Catalana de ONG
El pasado martes, 18 de junio, se celebró en la FCONG la mesa redonda “¿Qué educación, para qué futuro?. El encuentro estuvo organizado por la asociación Entrepueblos, Movimiento por la Paz y la Federación Catalana de ONG. Participaron la argentina María Rosa Goldar, miembro del Consejo de educadores y educadoras populares de América Latina y el Caribe CEAAL, Juan Alberto Coromac, fundador del Movimiento Social de la Educación para la Paz en Guatemala y Neus Garriga, de Entrepueblos y portavoz del III Encuentro de experiencias educativas transformadoras.
En un contexto de crisis como el actual, es cuando más se ponen en práctica experiencias educativas transformadoras. “Existen nuevas alternativas ciudadanas que pueden ayudar a la Educación para el Desarrollo pero que no provienen del mundo de las ONG sino de los movimientos sociales y de base” apuntaba Neus Garriga. También presentó el blog del III Encuentro de Experiencias Transformadoras , que tendrá lugar el 6, 7 y 8 de diciembre de 2013 en Barcelona. Colectivos, organizaciones y asociaciones pueden hacer sus propuestas educativas transformadoras . “El reto es encontrar nuevas formas de educación que tiendan hacia lo colectivo”.
La idea de la educación como una construcción colectiva enlaza con la idea de Educación Popular de María Rosa Goldar del CEAAL , una de las redes de educación popular más importantes de América. “Por educación popular, entendemos una educación en la que la sociedad decide qué modelo quiere seguir y cuáles son las metodologías pedagógicas más adecuadas para llegar a este fin” comentaba Goldar. “El objetivo es llegar a una sociedad con igualdad social, diversidad cultural y que tienda hacia la libertad”. Pero esta demanda de una sociedad más justa debe hacer frente a la crisis económica y de valores actual: “La crisis que actualmente vive la educación es el reflejo de la crisis que viven las sociedades en las que vivimos. El problema no son los contenidos: se trata de cambiar las relaciones educativas para poder hacer una educación que busque el diálogo entre los actores, crítica con el sistema y problematizadora; que ponga más atención a las preguntas que las respuestas “.
En este nuevo contexto educativo la propia sociedad debería impeler, “lo personal y lo colectivo no pueden ir separados, los movimientos sociales, se convierten así en piezas clave, por su capacidad de aprendizaje a nivel col colectivo “afirmaba la representante del CEAAL.
Por otra parte, el educador guatemalteco Juan Alberto Coromac aprovechó el espacio para hablar de las experiencias educativas en su país. Después de 40 años de conflicto armado interno, desde la sociedad civil se comenzó una campaña, en 1996, a favor de una renovación educativa que ayudara a mejorar la formación ciudadana y en última instancia, la recuperación de la memoria histórica a nivel curricular. Sin embargo “hemos conseguido que la memoria histórica esté presente en el programa educativo básico y media, un hito que ha sido difícil de conseguir teniendo en cuenta la relación existente entre los gobiernos guatemaltecos actuales y las juntas militares” afirmaba Coromac. Hay que tener presente que en Guatemala las consecuencias del conflicto armado aún tienen repercusiones hoy en día: el presidente del Gobierno actual, Otto Pérez Molina, fue un general destacado en las zonas donde hay pruebas de que se produjo el genocidio contra los indígenas ixil durante los 80.
[iframe src=”http://embed.bambuser.com/broadcast/3675794″ width=”600″ height=”413″ frameborder=”0″>Your browser does not support iframes.</iframe]
Al final de la mesa redonda se produjo un interesante debate entre los participantes de la mesa y el público, mayoritariamente vinculado al campo de la educación en Cataluña. Se habló de la dificultad para implementar programas de recuperación de la memoria histórica en España, o de cómo favorecer una mejor colaboración entre asociaciones y colectivos que trabajan los mismos objetivos dentro del mundo educativo pero sin duda, una de las cuestiones que centró el debate fue la necesidad de aprender de las experiencias latinoamericanas para la transformación social por parte de los colectivos del Norte. “Estar acostumbrados a la resistencia contra las leyes que nos son impuestas hace muy difícil poder poner en marcha nuevas propuestas de cambio”, decía María Rosa Goldar, lo que hace muy difícil escapar de la negatividad y el pesimismo de este momento histórico. Es por ello que la educadora reivindicaba “el valor subversivo de la alegría”, una característica de los pueblos originarios de América, que puede servir de motivación para las luchas actuales de los colectivos sociales en el norte.
La educación es uno de los principales ejes de trabajo estratégico de la FCONG. Desde la nueva federación, se ha impulsado la integración de los grupos de educación de las tres antiguas federaciones, uniendo esfuerzos para lograr mejores resultados. La FCONG prepara un manifiesto en defensa de la educación con el objetivo de impulsar la educación en valores e impulsa el III encuentro de Experiencias Transformadores, cita previa al 4 º Congreso Estatal de Educación para el Desarrollo que se celebrará en 2014 . La última línea de actuación es la participación en el proyecto europeo ” Regiones para la educación para el desarrollo sostenible y solidario (REDDSO) “. A través de este proyecto las ONG trabajan conjuntamente con otras organizaciones de Francia, Italia y Polonia para encontrar nuevas propuestas pedagógicas y crear un banco de experiencias innovadoras a nivel europeo, y reforzar los vínculos entre docentes, movimientos sociales, ONG y administraciones que trabajan en educación para la paz, los derechos humanos y el desarrollo.